Visor de l’economia, emprenedoria i innovació social

Aquest visor té com a objectiu ser un espai digital de mesura i mapatge de l’economia social i solidària a Catalunya així com de l’emprenedoria i innovació social, amb indicadors estadístics i dades referents a les pràctiques en aquests àmbits. El visor aporta dades d’escala local per al conjunt del país, i facilita consultes per als diferents nivells d’observació territorial com poden ser els sistemes urbans, les unitats de paisatge o agrupacions específiques com el Vallès, entre d’altres.

FONTS DE DADES I METODOLOGIA

FONTS DE DADES

Les dades i indicadors que es mostren al visor procedeixen de diferents directoris i registres, la major part de les quals són públics i d’accés obert. La informació que conté cada directori i registre és diferent, així com la seva freqüència d’actualització. 

INFORMACIÓ DEL MAPA

Al mapa apareix el nombre d’entitats per cada 10.000 hab mitjançant una graduació de colors, d’acord amb la llegenda.

L’expressió avg dev mostra la diferència amb la mitjana de municipis catalans.

DESCRIPCIÓ DE LES VARIABLES

- ECONOMIA SOCIAL

Cooperatives

Una cooperativa és una empresa formada per persones físiques o jurídiques que s'associen de forma voluntària amb l’objectiu de satisfer necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Al marge de les dimensions, composició o sector d’activitat en el qual operin, totes les cooperatives es basen en principis i valors compartits i són propietat de les persones que en són membres, que participen de la propietat, la gestió i els resultats.

Societats laborals

Són societats de caràcter mercantil on la majoria del capital social (més del 50%) ha de ser propietat dels treballadors/res amb una relació laboral de caràcter indefinit.  Existeixen 2 classes de societats laborals: les societats anònimes laborals (SAL) i les societats limitades laborals (SLL), també anomenades societats de caràcter mercantil 

Empreses d’Inserció (EI)

Són iniciatives empresarials que combinen la lògica empresarial amb metodologies d’inserció laboral. La seva finalitat primordial és la integració sociolaboral de persones en situació o greu risc d'exclusió social.

Centres Especials de Treball (CET)

Els Centres Especials de Treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteixen la seva integració laboral. L'objectiu d'aquests centres és productiu, com el de qualsevol altra empresa, però la seva funció és social. Així, els CET tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació dels serveis d'ajustament personal i social que requereix el personal amb discapacitat i alhora són un mitjà per a la integració laboral d’aquestes persones

Mutualitats de previsió social

Una mutualitat  o mútua és una entitat sense ànim de lucre constituïda sota els principis de la solidaritat i l'ajuda mútua en les quals unes persones s'uneixen voluntàriament per a tenir accés a uns serveis. Els socis de la mutualitat, dits mutualistes, contribueixen al finançament de la institució amb una quota social. Amb el capital acumulat a través de les quotes socials dels mutualistes, la institució brinda els seus serveis a aquells socis que els necessiten.

Confraries de pescadors

Les Confraries de Pescadors són corporacions de dret públic sectorials, sense ànim de lucre, representativa d'interessos econòmics d'armadors de vaixells de pesca i de treballadors del sector extractiu, que actuen com a òrgans de consulta i col·laboració de les administracions competents en matèria de pesca marítima i d'ordenació del sector pesquer. La gestió de les confraries  es desenvolupa amb la finalitat de satisfer les necessitats i els interessos dels seus socis, amb el compromís de contribuir al desenvolupament local, la cohesió social i la sostenibilitat.

Societats Agràries de Transformació (SAT)

Les Societats Agràries de Transformació (SAT) són societats civils de finalitat economicosocial en relació a la producció, transformació, i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, la realització de millores en el medi rural, promoció i desenvolupament agraris així com a la prestació de serveis comuns relacionats amb aquest àmbit. 

Les SAT tenen personalitat jurídica pròpia i poden associar-se o integrar-se entre si per desenvolupar les mateixes activitats creant una agrupació de SAT també amb personalitat jurídica i capacitat per obrar.

- ECONOMIA SOLIDÀRIA

Entitat sòcies de la XES

Les entitats que formen part de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) conformen un conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que es caracteritzen per la seva  gestió democràtica i participativa, amb vocació transformadora i independents dels poders públics, posant l’economia al servei de les persones.  

Les entitats que formen part d’associacions vinculades a l’economia social i solidària (ESS) conformen un conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que es caracteritzen per la seva  gestió democràtica i participativa, amb vocació transformadora i independents dels poders públics, posant l’economia al servei de les persones. 

Entitats Balanç Social

El Balanç Social s'entén com una eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern. Les organitzacions que el fan poden utilitzar els resultats per millorar internament i, alhora, aquesta informació ens permet tenir dades agregades dels estàndards ètics de l’economia solidària i del Mercat Social de la XES.

Iniciatives Pam a Pam

Pam a Pam és el mapa col·laboratiu de l'economia social i solidària a Catalunya. És una eina col·lectiva impulsada per la XES que contribueix a la transformació social en la mesura que dóna visibilitat i articulació a un conjunt heterogeni de pràctiques i organitzacions. Constitueix també una comunitat d'aprenentatge a través de l'activisme, la formació i la pràctica del consum responsable.

Economies comunitàries

Les economies comunitàries són experiències col·lectives que generen maneres alternatives de satisfer les necessitats de les persones i els col·lectius des d’una mirada transformadora. En elles s’hi engloben noves pràctiques econòmiques que tenen en comú un alt grau de participació i organització col·lectiva en la provisió de béns i serveis i, per tant, una forta estructura d’autoorganització. En aquest tipus d’iniciatives és rellevant el tipus d’estratègies econòmiques que es generen i sobretot els vincles personals, que enforteixen comunitats.

Abastament agroecològic

Projecte que sorgeix durant la primavera-estiu de 2020 de la mà d’Arran de terra i Pam a Pam, amb l’objectiu de donar suport a les xarxes agroecològiques dels diferents territoris de Catalunya

Monedes socials

Les monedes socials, també s’anomenen complementàries (perquè no volen substituir la moneda existent, en el nostre cas, l’euro), serveixen per fomentar la feina, l’ocupació i el consum local i de proximitat. Aquestes monedes potencien grups, xarxes, i comunitats que volen impulsar objectius socials i econòmics. L'objectiu que tenen aquest tipus de moneda és que els diners vagin en paral·lel amb la producció i no amb l'especulació.

Custòdia del territori (superfície)

La custòdia del territori consisteix en l’establiment d’acords voluntaris entre propietaris de terrenys i entitats privades per col·laborar a fer possible projectes de preservació del territori i de la natura. Aquests acords entre societat civil,  entitats i administracions permeten protegir, restaurar i mantenir el paisatge i la biodiversitat més enllà de les figures clàssiques d’àrees privades protegides o de la compra de territori.

Bancs de terres

El Banc de terres és un servei de mediació, intermediació o  entre les persones/entitats que cerquen terres per desenvolupar un projecte agrari, i els propietaris de les terres. El banc de terres també pot ser un element  dinamitzador del sector primari, a través de: jornades, trobades, serveis de recursos (materials i humans), i altres relacionats amb el món de la pagesia.

Bancs del temps

Un Banc de Temps és una eina amb la qual un grup de persones pot crear una alternativa econòmica social. En un Banc de Temps s'intercanvien habilitats entre els membres sense utilitzar diners, únicament es comptabilitzen les hores de servei prestat i rebut

Bancs d'energia

Un banc d’energia és una associació legalment constituïda que promou l’estalvi i l’eficiència energètica a benefici dels que estan en situació de vulnerabilitat energètica. Això ho fa a través de la pedagogia i de la solidaritat transformadora. La finalitat del banc no és acumular (ni energia ni recursos) sinó contribuir a l’estalvi amb finalitats redistributives.

- POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Municipis membres de la XMESS

La finalitat de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) és promoure, reforçar i consolidar l’àmbit de l’ESS, fixant objectius i estratègies comunes, i també fomentar la cooperació i l’acció conjunta entre els seus membres, i fer-ho des del diàleg permanent amb els seus actors. Aquesta finalitat s’ha de dur a terme en el marc de les activitats recollides als estatuts de la Xarxa.

Xarxa d'Ateneus Cooperatius

Espai de referència de l’Economia Social i Solidària al territori formada per tots els Ateneus Cooperatius de Catalunya, que té per missió l’articulació i coordinació d’aquests ateneus arreu del territori per dinamitzar i crear relacions socioeconòmiques col·lectives, democràtiques, justes i solidàries i, contribuir a l’enfortiment i el creixement de l’activitat econòmica així com a la creació de llocs de treball de qualitat

Projectes territorials innovadors Diputació de Barcelona (5 darrers anys)

Recurs econòmic procedent del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona per donar suport al disseny de missions i execució de projectes d’intervenció territorial en els eixos de transformació econòmica establerts a la convocatòria. En aquest cas es recullen els projectes de l’eix de transformació econòmica de l’Economia Social i Solidària. 

ÀMBITS TERRITORIALS

El Visor proporciona dades per a diversos nivells d’observació territorial a partir de la suma de dades municipals.

Àmbits territorials de planificació 

Divisió territorial de Catalunya establerta inicialment pel Pla territorial general de Catalunya i modificada posteriorment per diverses normes fins a arribar als vuit àmbits actuals.

Sistemes urbans

Àrees definides pel planejament territorial a través de diversos criteris com són l’estructura geofísica del territori, la mobilitat, les voluntats expressades de cooperació, etc. Agrupen pobles i ciutats i proporcionen una estructura nodal del territori.

Unitats de paisatge segons el cap de municipi

Porció del territori caracteritzada per una combinació específica de components paisatgístics de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica, així com de dinàmiques clarament recognoscibles que li confereixen una idiosincràsia diferenciada de la resta del territori. Font: Observatori del paisatge

Les unitats de paisatge del visor són una aproximació al Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya. D’acord amb aquest mapa, el nombre total d’unitats de paisatge és de 135, però donat que les dades de les organitzacions, pràctiques i iniciatives estudiades només estan disponibles a nivell municipal s’assignen els municipis sencers a la unitat de paisatge en què hi ha la població que és cap de municipi. Així, si un municipi pertany a tres unitats de paisatge diferents es considera que només pertany a una unitat i és la que correspon al cap de municipi.

Agrupacions territorials

Són àmbits creats ad-hoc per al Visor amb finalitats de consulta.

Data actualització 

31 d’octubre de 2022.